Marcadors

DEFINICIÓ

Els marcadors són les localitzacions emmagatzemades d'una pàgina web de forma que l'usuari les pot tornar a visitar més endavant. Actualment existeixen moltes eines externes amb el propòsit principal de gestionar aquests marcadors, com per exemple, el Pearltrees.

També podem trobar altres marcadors socials com el Mister wong, és una eina que també serveix per compartir pagines webs interessants amb altres usuaris i guardar-les.

AMPLIACIÓ

A continuació tenim diferents videos que ens expliquen com s'utilitzen els diferents marcadors. Primerament trobem el marcador Mister wong (Clic aquí) i seguidament tenim explicat el marcador que hem comentat anteriorment Pearltrees (Clic aquí).
Un treball que vam realitzar a classe conjuntament amb l'assignatura de COED era el bon comunicador, consistia en escollir un personatge famós i demostrar que era un bon comunicador. El meu grup format per l'Alba Perramon, la Marta Moll, l'Anna Julià, la Clara Quintana i jo mateixa vam escollir el Carles Capdevila. Per realitzar la presentació vam utilitzar el Pearltrees, aquí us deixo la nostra presentació. Carles Capdevila - Bon Comunicador.

  

REFLEXIÓ

Els dos programes explicats anteriorment són molt similars i molt útils ja que pots compartir amb altres usuaris pagines webs interessants i guardar-les per poder consultar-les en el moment que l'usuari vulgui. A l'assignatura de GITIC utilitzem i consultem moltes pàgines webs, per això, per a mi es molt important tindre un lloc on emmagatzemar-les per en un futur poder recuperar-les si les necessitem.

Com parlar bé en públic

DESCRIPCIÓ

Joana Rubio i Francesc Puigpelat escriuen Com parlar bé en públic.Aquest llibre ens dóna uns breus i clars consells sobre quines tècniques, gestos i mètodes podem utilitzar per parlar bé en públic. Veurem doncs una breu síntesi dels que poden ser útils tot i que hi hagi alguns que semblin molt senzills. Per un discurs és fonamental conèixer bé el públic i les tècniques per fer-ne un discurs d’interès i on hi hagi un mínim d'aprenentatge o  de convenciment. És un llibre molt adient per tothom que s’hagi d’enfrontar contra un públic crític com la societat actual, però pels mestres o futurs mestres considero que és un llibre imprescindible i molt interessant. A classe s'ha arribat a la conclusió de quins podien ser els consells bàsics per fer un bon discurs:

1. Estructurar bé el guió.
2. fer un discurs dinàmic.
3. Conèixer el públic i analitzar les reaccions.
4. Fer pauses, i parlar amb simplicitat.
5. Conèixer quins són els veritables moments on el públic està més atent i aprofitar-los.
6. Ser conscient que la presentació multimèdia és només un suport.
7. Tenir unes notes en relació el que direm.
8. Dominar la Mirada com a símbol de interès i convenciment del que dius envers el públic.
9. Dominar la llengua en que fem el discurs.

En conclusió, saber parlar bé en públic és una eina essencial per tota persona que es dediqui a la comunicació. Expressar idees d'una forma atractiva ajuda a guanyar-te el públic i fer que la conferència sigui tot un èxit. 

REFLEXIÓ

Aquest llibre és molt útil alhora de parlar bé en públic i ho hem pogut demostrar quan a classe vam haver de recitar un poema que trobareu a continuació. Per preparar el poema vaig fixar-me amb els aspectes més importants i els que més èmfasi posa el llibre com per exemple començar amb un somriure i superar els nervis. 

També vaig utilitzar els consells d'aquest llibre per el treball d'identitat i territori que seguidament explicaré. 

Per tant, és un llibre molt útil i que dona molts bons consells per aprendre i millorar la tècnica de parlar en públic. 

AMPLIACIÓ

Amb l'ajuda d'aquest llibre hem realitzat el treball d'identitat i territori. El tema triat és la memòria, més concretament l'Alzheimer. Per explicar-ho ens hem centrat amb la història i la trajectòria de Pasqual Maragall. Amb aquest treball pretenem representar de manera clara i precisa com se sent una persona amb aquesta malaltia, per aquesta raó hem fet una petita representació a classe d'una noia que perd la memòria. Seguidament hem explicat quines parts del cervell afecta la malaltia i les fases que té aquesta. 
Des del meu punt de vista és una bona presentació perquè cada vegada hi ha més gent amb aquesta malaltia i cada vegada ens afecta de més a prop. També és interessant exposar aquest tema davant de la classe perquè molta gent no sap exactament què és la malaltia, saben que es perd la memòria però no perquè ni com. Per tant, penso que és una presentació molt interessant i que ha sortit molt bé tot i els nervis que hem passat exposant però tal i com diu el llibre Com parlar bé en públic la primera fase per parlar bé és superar els nervis.  
A continuació us deixo l'enllaç del prezi que vam utilitzar per exposar el treball Tenir o no tenir memòria. També us deixo el blog de la meva companya de treball Anna Julià.


Un altre aspecte que hem treballat després de llegir el llibre Com parlar bé en públic és la recitació d'un poema davant de tota la classe i seguidament l'autoavaluació d'aquesta.  

La recitació d'un poema no es qüestió de memoritzar quatre paraules amb ritme i balbucejar-les davant d'un públic de la forma més ràpida possible. Recitar un poema és entendre'l i memoritzar-lo però a la vegada fer-te'l teu ja que així cridaràs l'atenció del públic. 

Tot i així s'ha de tenir en conte molts aspectes com el to, la teatralització del poema en el que calgui, una bona vocalització delicada de les paraules, una bona postura i confiança de si mateix.

Jo he fet la recitació d'un poema de Josep Carner titulat La poma escollida:

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum,

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

En conclusió crec que la recitació del poema, junt amb alters lectures amb públic com les de seminari he pogut aplicar conceptes de la matèria com la bona comunicació junt amb elements importants del llibre Com parlar be en públic.  

La descripció

Què és la descripció? 

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, etc... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes. La descripció sovint predomina en un text però també apareix combinada amb altres tipus de seqüències. 

Hi ha dos tipus de descripcions: la descripció objectiva i la descripció subjectiva. La primera consisteix en adoptar una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb objectivitat aquest objecte. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics. La descripció subjectiva consisteix en reflexar l'opinió de l'autor a l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Per poder estructurar bé els textos s'acostuma a fer de la següent manera: perquè una descripció pugui ser més extensa i interessant existeixen diverses tècniques:

- S'estableix el tema

- Caracterització

- Relació amb el món exterior.

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats. 

- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu. 

- Paraules que descriuen impressions sensorials. 

- Terminologia. 

- Definicions. 

- Enumeracions

- Recursos expressius com les comparacions o les metonímies.

Ampliació 

No només hi ha descripcions escrites en forma de text, també n'hi ha de molts altres tipus com per exemple: 

Cançons:

El gripau blau, Ara va de bó.

Lila, Whiskyn's. 

Nit de Sant Joan, Sisa. 

També hi ha descripcions en forma d'imatge, a classe vam realitzar un projecte anomenat Qui ets, tu? que consistia a realitzar una fotografia que definís a una persona. La foto que veureu a continuació representa a una noia de la meva classe que és molt tranquila i molt pura, per això he triat la foto de les muntanyes. 

Reflexió

Per fer-ho, l'Imma ens ha ensenyat exemples en forma de cançó com el "El Gripau Blau" de Txesco Boix, de conte i també alguns poemes visuals de Joan Brossa, que entre tots els hem intentat desxifrar. Ha estat bastant divertit i interessant.

Les pautes de la descripció ens han servit per fer l'activitat Qui ets, tu? que he presentat abans, per guiar-nos i ajudar-nos alhora de fer-la. També les hem de tenir en compte per fer una bona descripció de les coses que ens rodejan com les persones, objectes, animals, etc.

Podem veure que hi han diferents tipus i que utilitzant-los ens poden quedar descripcions correctes i molt divertides.