Fins aviat!

Ha arribat el final del semestre i amb això he de tancar aquest blog on hi podeu trobar un recull de totes les activitats que hem fet durant el semestre a les assignatures de GITIC i COED. 

Com deia a l'inici del curs espero que sigui un blog útil i interessant de llegir, l'he fet amb tota la il·lusió i perquè en un futur tingui un resum d'aquest mòdul treballat al primer semestre de primer. 

Gràcies a l'assignatura de GITIC tots els meus companys i jo som més competens en l'ús de les TIC i les noves tecnologies. Hem après a treballar amb elles i hem fet treballs, exposicions amb suports com el Prezi, Google drive, Google docs i el Pearltrees. Estic molt contenta i satifesta d'haver fet aquesta assignatura.

També agrair a l'Imma Gómez pel seu treball, esforç i paciència. Gràcies a ella i a la seva assignatura he après a parlar millor en públic, a recitar un poema davant de tota la classe i redactar d'una manera més coherent i correcta. Les activitats realitzades en aquesta assignatura han estat molt dinàmiques sobretot l'activitat del qui ets tu. 

Dacord amb aquestes dates us deixo una cançó molt maca i que m'agrada molt posar-la per nadal. Quan somrius. 

M'emporto un gran record i una bona experiència d'aquest mòdul.

Bones festes i feliç any nou 2014! 

Comunicació Audiovisual

Conferència Guillermo Orozco

DESCRIPCIÓ

Guillermo Orozco ha realitzat una conferència sobre les claus educatives dels mitjans audiovisuals. També ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. 

La primera pregunta que va respondre va ser: Si tots som audiència pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

Orozco va respondre que per a moltes persones és obvi però que en realitat no ho és gens d'obvi. 

Pel que fa les audiències ens vam adonar que havíem d'aprendre amb l'aparició d'internet, però amb la televisió i el cine per exemple no va ser exactament d'aquesta manera sinó que el fet que la imatge tingui un codi universal ens dóna l'oportunitat de veure, entendre i interpretar aquest codi i no és cert. Creiem que veiem perquè sabem reconeixer les imatges però en realitat no veiem res ja que hi ha una intenció darrera les càmeres. Totes les imatges que veiem per la televisió tenen són seleccionades i estudiades per fer entendre el que l'emissor vol transmetre.

Aquest fet està assumit per als que es dediquen a la comunicació però no per als lectors i a les persones que no s'hi dediquen. Orozco remarca que la gent no té una bona visió del que està passant en realitat i no tenen un esperit crític.     

La segona pregunta és: Com s’hauria d’entendre l’educació en mitjans dins l’estructura escolar actual ? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l’escola, a la família, i als mitjans de comunicació?

Segons Orozco depen de cada país i context històric. Pels mitjans de comunicació l'educació no és un exercici d'un sol autor sinó que n'hi ha varis. Principalment hi ha dos factors que són els més imprtants com l'escola i la família. El conferenciant posa molt èmfasi al segon concepte i ens posa l'exemple d'un nen que no té comunicació amb la seva família. Aquest nen mirarà molt més la televisió i xatejarà per internet per complementar la comunicació que no rep a casa. Per tant, la família té incidència directa en els nens en la manera d'actuar i sobretot de comunicar-se.    

La opinió personal d'Orozco és molt similar a la meva perquè pensa que els mitjans de comunicació tenen molta responsabilitat encara que diguin que no volen educar sinó transmetre. També ens explica que és molt important mirar els makings off de les pel·lícules i els programes perquè l'audiència sàpigui que és una producció. 

La següent pregunta que respon Guillermo Orozco és: Creu que l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa?

També val a dir que val més això que res, però segueix sent insuficient. Primerament, tot el que veiem en imatge el professor ho veu com una eina que és complementaria a la paraula escrita o parlada, no té un valor comunicatiu per a molts mestres. També ens explica que passem d’una lògica lineal dels llibres de text a l’instrument audiovisual i que ens sembla que si tenim l’instrument més nou de tecnologia ja el sabem incorporar a la classe. Això és una afirmació falsa, perquè no hi ha la lògica audiovisual. No hi ha una perspectiva pedagògica, estem a la mateixa línia de l’escola però pensem que estem avançant en aquest camp i no és cert.

Per acabar, l'última pregunta consistia en: Com es pot integrar l’educació en mitjans en un estructura escolar tant tradicional? Que caldria canviar per fer-ho possible?

Orozco pensa que l’escola a de desenvolupar un mínim de competències bàsiques comunicatives per interactuar amb tots els medis, alfabetització audiovisual i digital, també ha de desenvolupar una pedagogia de cada mitjà audiovisual i tecnològic de comunicació que permeti que tothom pugui desenvolupar-se i aprofitar el màxim de potencial possible. És un fet molt important però es necessita temps per canviar-ho.

Seguidament vam veure un anunci d'uns grans magatzems, d'una colònia i per últim un anunci de cotxes. A classe els vam analitzar per poder posar en pràctica el que havíem après i el que ens deia el conferenciant Guillermo Orozco.

En conclusió, cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers els mateixos mitjans.

AMPLIACIÓ

Anteriorment tenim un petit resum de tota la conferència però us deixo un enllaç on podem veure la conferència completa per poder aprofundir i entendre millor el que ens vol transmetre el conferenciant. Conferència Guillermo Orozco.

Seguidament us deixo un anunci dels que he comentat abans on podem veure com una família compra una mascota i aquesta deixarà de créixer quan la família deixi d'estimar la mascota. Òbviament la família no deixa d'estimar la mascota i aquesta no para de créixer fins que no cap al cotxe. L'anunci consisteix en fer veure que el cotxe anunciat és molt millor perquè és més gran i a dins i caben tots els éssers estimats.

Al principi de l'anunci la música baixa de to i les veus són més tristes però mentre avança l'anunci i la família està contenta perquè la mare ha decidit comprar el cotxe la música augmenta de ritme i de volum. Us deixo l'anunci a continuació perquè ho comproveu vosaltres mateixos i us animo a que deixeu algun comentari sobre algun altre aspecte que no he comentat. 

Anunci Oh! Brother

REFLEXIÓ

La comunicació audiovisual és un tema molt important i que la societat no dóna la suficient importància. El fet de ser audiència implica ser més crítics i no ens hem de creure tot el que ens diuen perquè quasi sempre les imatges que rebem estan manipulades.

La societat hem de ser capaços d'analitzar les imatges i esbrinar les intencions que hi ha darrera. També hem de ser crítics i no creure'ns tot el que ens diuen. Com a futurs mestres hem de saber educar els nostres alumnes i fer que siguin crítics.

Competències del mestre en relació a l’ús de les tecnologies segons la UNESCO i la ISTE

DESCRIPCIÓ

La presentació següent ens mostra com diu el títol de l'entrada les competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies segons dues institucions, la UNESCO i la ISTE. 

La UNESCO és l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura que té com a principal objectiu contribuir al manteniment de la pau i la seguretat del món.

La ISTE és una organització no lucrativa (International Society for Technology in Education) integrada per un grup de líders a nivell mundial en l'àrea de la tecnologia educativa. La seva principal funció és proporcionar la guia i la direcció en l'ús eficaç de la tecnologia en l'educació i en la formació del professorat. 

REFLEXIÓ

Les noves tecnologies són una eina fonamental a l'actualitat. La societat avança i cada vegada hi ha més canvis en tots els àmbits sobretot al món de l'educació. Com a futurs mestres hem d'estar preparats per rebre canvis constantment i acostumar-nos a les noves tecnologies perquè cada vegada s'utilitzen més en aquest món. Per tant, penso que és molt important tenir almenys nocions mínimes de les noves tecnologies perquè els nostres alumnes ho estaran.   

A més, les noves tecnologies fan que les classes siguin més entretingudes i els nens no s'aburreixen. També podem trobar moltes maneres de treballar a l'aula amb les noves tecnologies i en conseqüència la metodologia de les classes va canviant i és més variada.

És molt important tenir en conte una frase: La tecnologia ha de ser una eina que complementi, no que substitueixi.    

AMPLIACIÓ

A continuació tenim un enllaç al currículum d'Educació Primària i un altre enllaç a la pàgina web principal de la ISTE. 

Les TIC i les noves tecnologies

DESCRIPCIÓ

La setmana de pràctica i reflexió educativa és una setmana on s'aturen les classes i la universitat organitza nombroses activitats com visites a l'escola, pràctiques en un centre i també xerrades educatives entre altres. 

Una d'aquestes conferències, concretament l'última de la setmana educativa, parlava de les pissarres digitals i les noves tecnologies com per exemple els iPads. 

Miquel Amor va ser el primer en parlar explicant les utilitats de les PDI (Pissarres Digitals Interactives) a l'escola amb diferents exemples de projectes. Ens va explicar que la PDI és una pissarra i un ordinador fusionats. Les pissarres digitals serveixen per tractar la informació tot i que no sempre ajuda a l'aprenentatge. La PDI pot ser molt bona però s'ha de tenir en compte que l'alumne ha d'interactuar, sinó no aprèn. Una altra cosa important és la importància que se li dóna a les PDI, no cal que siguin el centre de la classe sinó que ha de ser un racó més de l'aula, ha de ser un suport.  

Seguidament, la Marta Palet i en Jordi Bigas ens van explicar com utilitzen els iPads a la seva escola. El fet d'utilitzar iPads a les classes és un salt tecnològic molt important i que ha afectat als pares de diferents maneres perquè hi ha alguns pares que pensen que l'iPad és una bona eina i d'altres pensen tot al contrari.    

Els mestres de l'escola es van haver de formar molt però ha valgut la pena ja que ara estalvien molt de temps, per exemple, passant llistes, posant les notes, fent les mitjanes del curs, etc... 

L'utilització de l'iPad ha servit també com una eina de motivació per als nens, el fet de treballar amb una eina nova motiva i dóna ganes d'aprendre amb un format que no és el normal, el de paper. 

La idea d'aquest treball amb iPads no és substituir els racons convencionals sinó complementar-los amb una eina nova. 

Algunes de les aplicacions que ens van recomanar van ser:

- Educació infantil: MATH 3-4

- Cicle inicial: PuppetPads HD (Aplicació que permet als nens crear una obra narrada per ells i crear els respectius personatges).

- Educaplay: Permet crear les seves pròpies aplicacions. 

El professor de Música de Blanquerna, Antoni Miralpeix, va tancar la conferència ensenyant-nos algunes aplicacions musicals com NodeBeat, Bebot o GareageBand. També va crear melodies que contenien veu amb l'aplicació GarageBand.     

REFLEXIÓ

Després de viure tota la setmana de pràctica i reflexió educativa crec que va ser una molt bona conferència per tancar i acabar la setmana. Després d'estar tota la setmana visitant diferents escoles, una conferència sobre les noves tecnologies ens va ajudar a recapacitar sobre la manera que volem impartir les nostres classes, si volem fer classes amb un model tradicional o si volem utilitzar les noves tecnologies com les PDI o els iPads.  

Per acabar m'agradaria fer una reflexió sobre les noves tecnologies i la seva utilització a les aules, penso que són una bona eina per utilitzar amb els nens i perquè les classes es facin més amenes però penso que no hem d'utilitzar aquestes noves tecnologies amb excés perquè penso que els nens també han de saber escriure a mà i no fer-ho tot amb l'iPad.  

AMPLIACIÓ

Durant aquesta conferència ens van demanar que féssim tuits sobre tot el que anava passant a l'auditori i com a conseqüència de tuitejar tots durant dos hores vam ser trending tòpic amb el hashtag #GITIC13. Aquí teniu una foto feta des del meu telèfon mòbil de la prova que vam ser trending tòpic a Espanya durant alguns minuts.  

Aquí us deixo una pàgina web molt interessant sobre un taller sobre l'iPad i les apps educatives a l'escola realitzades a l'Escola Cristiana de Catalunya de Barcelona. Aquesta sessió anava adreçada a mestres amb ganes de saber per poder tenir eines per aplicar amb els alumnes als centres educatius. El microtaller l'ha conduit el sr. Nivard Arboix, mestre d'educació primària, formador d'Apple i cofundador d'iDidactic. Aquest microtaller anava dirigit als mestres, prop de 50 mestres hi van assistir.

El llenguatge i les llengues

Llenguatge

És el mitja d'expressió i de comunicació propi dels primats, tot ser humà es comunica per mitjà de la llengua. Té la peculiaritat de ser una parla desplaçada, expressar sensacions i referir-nos a coses no presents. 

Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el llenguatge és el reflex del nostre entorn, si les nostres expressions rebessin expressions lingüístiques la comunicació és impossible. La comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció per mitjà del llenguatge que fem del món. 

El llenguatge es desarrolla paral·lelament amb la intel·ligència, és a dir, el llenguatge és el responsable del nostre pensament, per tant, sense llenguatge no hi hauria intel·ligència ni memòria perquè és el suport bàsic de la memòria. També fa possible l'autoexpressió (diàleg amb nosaltres mateixos). 

El llenguatge és el mitjà més extens de comunicació, tota expressió humana té la seva traducció amb llenguatge. 

En resum, el llenguatge humà és el mitjà de comunicació més extens que tenim, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs i la parla desplaçada, fa de suport de la memòria, és la causa del diàleg i permet l'expressió lliure.   

Llenguatge humà: El llenguatge humà és un instrument de comunicació constituït per senyals organitzades que permet la expressió verbal de situacions.  

Les quatre habilitats lingüístiques

Llegir

Llegir és el procés a través del qual és comprèn un text escrit. És un procés actiu, la persona que llegeix ha de construir el significat del text. Llegir és també aconseguir un objectiu, sempre llegim per alguna finalitat. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text i per últim, llegir és un procés de predicció i inferència contínua, és a dir, la capacitat d'entendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta.   

Escriure

Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Hi ha tres aspectes que es poden destacar; en primer lloc, els aspectes formals com la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició en l'espai; en segon lloc, els aspectes lingüístics com la morfologia (forma), el lèxic, els aspectes sintàctics i els semàntics; per últim apareixen els aspectes discursius com el tipus i les propietats del text i el procés de composició escrita (planificar, redactar i pensar). 

Parlar

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. 

Escoltar

Escoltar és entendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. 

Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu, un respecte per l'emissor i les seves idees, ser objectiu per entendre el que ens vol dir l'altre, un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador, sap descobrir les idees principals dels missatges i sap reaccionar als missatges i parlar si cal quan acaba l'orador. 

Diferències entre llenguatge oral i escrit

Algú que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua no ha d'adquirir tots els coneixements sinó que ja els té del codi oral.

Les característiques principals de la llengua varien entre els dos tipus de codis, per representar-ho he fabricat una taula. 

Característiques contextuals

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu - compren amb l'oïda.	Canal visual - llegir amb els ulls.
Receptor percep els signes successivament (un radera l'altre).	Receptor percep els signes simultàniament (alhora).
Comunicació espontània, l'emissor pot rectificar però no esborrar el que ha dit.	Comunicació elaborada, l'emissor pot refer el text sense deixar rastre.
Comunicació immediata.	Comunicació diferida.
Comunicació efímera, els sons només són perceptibles el temps que duren a l'aire.	Comunicació duradora, les lletres es graven en un suport estable i perduren.
Utilitza codis no-verbals com el moviment del cos o l'espai de la situació.	Utilitza poc els codis no-verbals com la disposició de l'espai i del text o la textura del suport.
Interacció durant l'emissió.	No hi ha interacció.
Context extralingüístic important: codis no-verbals.	Context extralingüístic poc important: l'escrit és autònom.

Característiques textuals

Adequació

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Marca la procedència dialectal. Ús de les varietats dialectal.	Neutralitza les marques de procedència, ús de l'estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt.

Coherència

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta, interacció.	Estructura del text tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades amb fórmules i frases fetes.

Cohesió

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Menys gramatical, utilitza pauses i entonacions.	Més gramatical, utilitza signes de puntuació i sinònims.
Molts elements paralingüístics, canvis de ritme i variació de tons.	Pocs elements paralingüístics, cursiva, negreta i asteriscs.
Codis no-verbals com moviments corporals i gestos.	Pocs codis no-verbals com esquemes.
Referències exofòriques com jo, tu, aquí, ara…	Referències endofòriques com ell, aquell, meu, alguns…

Gramàtica

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.	No incorpora formes pròpies.
Solucions por formals com que, vaig anar, n'hi.	Solucions formals com el qual, anà, li'n.
Estructures sintàctiques simples.	Estructures sintàctiques complexes.
Frases inacabades.	Frases totalment acabades.
Ordre dels elements variable.	Ordre dels elements estable.
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Lèxic no formal (de pressa, coses).	Lèxic formal (ràpidament, elements).
Freqüència baixa de mots amb significat específic.	Freqüència alta de mots amb significat específic.
Repetició lèxica.	Eliminació de la repetició lèxica amb sinònims.
Tics lingüístics: (tú?, sí?, xaval!).	Absència.
Mots crossa com vull dir, aleshores, doncs, llavors.	Elimina els mots crossa.
Ús d'onomatopeies.	Ús molt escàs d'onomatopeies.

Característiques del text

Hi ha dos tipus principals de característiques del text, les descriptives i les prescriptives. 

Les característiques descriptives analitzen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Hi ha tres tipus de característiques descriptives: 

- Adequació: Grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte l'interlocutor i l'objectiu. 

- Coherència: Assegura la unitat de sentit del text, selecciona la informació rellevant del que no n'és. La quantitat d'informació ha de ser suficient però no excessiva. A més, estableix relació lògica i no-contradictòria entre les diferents parts d'un discurs.  

- Cohesió: Conjunt de relacions de significat que s'estableixen entre diferents parts del text i permeten al lector interpretar el text amb eficàcia. 

Les característiques prescriptives són les que determinen les normes d'ús. Poden ser:

- Variació: És l'estil o el repertori del text, la qualitat dels trets estilístics dacord amb valors i actituds socials.    

- Correcció: Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.    

Taxonomia de Bloom

DEFINICIÓ

La taxonomia de Bloom és una manera de classificar els objectius educatius de forma cognitiva. La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen és a dir són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat fins a arribar al d'avaluació. Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats han d´anar avançant de nivell fins aconseguir els nivell més alts.

Aquesta taxonomia representa el procés d’aprenentatge a diferents nivells però no implica que els alumnes hagin de començar des del nivell taxonòmic més baix i seguir sinó que poden començar a qualsevol nivell taxonòmic i anar augmentant.

Aquesta taxonomia a l’era digital no està enfocada cap a les TIC perquè aquestes són només medis, s’enfoca a l’ús de les TIC per recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear entre altres.




Taxonomia de Bloom per a l'era digital

AMPLIACIÓ

A continuació us deixo l'article complert on explica clarament què és la taxonomia de Bloom i d'on he extret tota la informació per realitzar aquesta entrada: Taxonomia de Bloom per a l'era digital.

REFLEXIÓ

Penso que aquest mapa conceptual és molt útil per una professió com és la nostra, fer de mestre no és gens senzill i aquest quadre ens ajuda a poder assolir i a organitzar les competències dels alumnes.

Penso que és molt important seguir aquesta teoria i tenir tota l'estona en ment aquest quadre tant important. El fet que hi hagi verbs i seguidament exemples ajuda al mestre a saber com treballar les competències i dóna exemples per poder-les treballar.

Twitter

DEFINICIÓ

Twitter és una aplicació web gratuïta que permet als seus usuaris enviar i rebre missatges de text instantanis i d'una longitud de 140 caràcters. Serveix per comunicar el que estem fent i pensant als nostres seguidors i al resta del món. Les actualitzacions es veuen a la pàgina principal al mateix moment que tu ho publiques. És una manera fàcil i simple de seguir el dia a dia d'algú. Tu pots seguir a gent i veure les seves piulades sense necessitat que ells et segueixin a tu. És per això que molta gent té a famosos com a favorits i així pot saber què estan fent en cada moment per ser els primers en saber les noves noticies. Cada vegada és més conegut i s'utilitza més degut als mobil amb internet. Així els usuaris poden rebre les actualitazacions ràpidament. 

Twitter és una eina d'aprenentatge, gràcies a aquesta aplicació hem pogut seguir, per exemple, al nostre bon comunicador, Carles Capdevila i així poder realitzar bé el treball del Bon Comunicador. 

Dins del Twitter podem trobar els conceptes següents: seguidors, @usuari, perfil, respondre, retuït, cronologia, #hashtag... Tots tenen funcions diferents, a continuació explicaré els més utilitzats i els més importants. L'usuari és el nom amb el que pots buscar una persona, per exemple, @MireiaMandico és el meu nom d'usuari, el hashtag anomenat també etiqueta serveix per buscar allò d'un mateix concepte, un exemple, el hashtag #GITIC13 l'hem utilitzat aquest any per tenir tots els tuïts que fan referència a aquesta assignatura.  

AMPLIACIÓ

A continuació tenim un video on ens explica el funcionament del Twitter: http://www.youtube.com/watch?v=lrw7W6PUMpA. És un tutorial on podem veure com funciona el Twitter. També serveix per aprendre a fer-lo funcionar quan ets novell amb aquesta eina. 

REFLEXIÓ

Personalment, aquesta eina no m'havia cridat l'atenció, però durant aquests mesos que l'he estat utilitzant he vist que és una eina molt útil per poder compartir amb el món diferents notícies, pàgines webs, persones que t'interessin i creus que a l'altre gent també poden interessar. És un servei d'internet per poder difundir qualsevol tipus de missatge. M'agrada molt aquesta aplicació ja que puc estar assabentada de tópics d' informacions que m'interessen i per seguir l'activitat de persones importants. 

Durant tot aquest any hem fet diferents treballs amb el twitter, un d'ells és el seguiment d'un bon comunicador.

Marcadors

DEFINICIÓ

Els marcadors són les localitzacions emmagatzemades d'una pàgina web de forma que l'usuari les pot tornar a visitar més endavant. Actualment existeixen moltes eines externes amb el propòsit principal de gestionar aquests marcadors, com per exemple, el Pearltrees.

També podem trobar altres marcadors socials com el Mister wong, és una eina que també serveix per compartir pagines webs interessants amb altres usuaris i guardar-les.

AMPLIACIÓ

A continuació tenim diferents videos que ens expliquen com s'utilitzen els diferents marcadors. Primerament trobem el marcador Mister wong (Clic aquí) i seguidament tenim explicat el marcador que hem comentat anteriorment Pearltrees (Clic aquí).
Un treball que vam realitzar a classe conjuntament amb l'assignatura de COED era el bon comunicador, consistia en escollir un personatge famós i demostrar que era un bon comunicador. El meu grup format per l'Alba Perramon, la Marta Moll, l'Anna Julià, la Clara Quintana i jo mateixa vam escollir el Carles Capdevila. Per realitzar la presentació vam utilitzar el Pearltrees, aquí us deixo la nostra presentació. Carles Capdevila - Bon Comunicador.

  

REFLEXIÓ

Els dos programes explicats anteriorment són molt similars i molt útils ja que pots compartir amb altres usuaris pagines webs interessants i guardar-les per poder consultar-les en el moment que l'usuari vulgui. A l'assignatura de GITIC utilitzem i consultem moltes pàgines webs, per això, per a mi es molt important tindre un lloc on emmagatzemar-les per en un futur poder recuperar-les si les necessitem.

Com parlar bé en públic

DESCRIPCIÓ

Joana Rubio i Francesc Puigpelat escriuen Com parlar bé en públic.Aquest llibre ens dóna uns breus i clars consells sobre quines tècniques, gestos i mètodes podem utilitzar per parlar bé en públic. Veurem doncs una breu síntesi dels que poden ser útils tot i que hi hagi alguns que semblin molt senzills. Per un discurs és fonamental conèixer bé el públic i les tècniques per fer-ne un discurs d’interès i on hi hagi un mínim d'aprenentatge o  de convenciment. És un llibre molt adient per tothom que s’hagi d’enfrontar contra un públic crític com la societat actual, però pels mestres o futurs mestres considero que és un llibre imprescindible i molt interessant. A classe s'ha arribat a la conclusió de quins podien ser els consells bàsics per fer un bon discurs:

1. Estructurar bé el guió.
2. fer un discurs dinàmic.
3. Conèixer el públic i analitzar les reaccions.
4. Fer pauses, i parlar amb simplicitat.
5. Conèixer quins són els veritables moments on el públic està més atent i aprofitar-los.
6. Ser conscient que la presentació multimèdia és només un suport.
7. Tenir unes notes en relació el que direm.
8. Dominar la Mirada com a símbol de interès i convenciment del que dius envers el públic.
9. Dominar la llengua en que fem el discurs.

En conclusió, saber parlar bé en públic és una eina essencial per tota persona que es dediqui a la comunicació. Expressar idees d'una forma atractiva ajuda a guanyar-te el públic i fer que la conferència sigui tot un èxit. 

REFLEXIÓ

Aquest llibre és molt útil alhora de parlar bé en públic i ho hem pogut demostrar quan a classe vam haver de recitar un poema que trobareu a continuació. Per preparar el poema vaig fixar-me amb els aspectes més importants i els que més èmfasi posa el llibre com per exemple començar amb un somriure i superar els nervis. 

També vaig utilitzar els consells d'aquest llibre per el treball d'identitat i territori que seguidament explicaré. 

Per tant, és un llibre molt útil i que dona molts bons consells per aprendre i millorar la tècnica de parlar en públic. 

AMPLIACIÓ

Amb l'ajuda d'aquest llibre hem realitzat el treball d'identitat i territori. El tema triat és la memòria, més concretament l'Alzheimer. Per explicar-ho ens hem centrat amb la història i la trajectòria de Pasqual Maragall. Amb aquest treball pretenem representar de manera clara i precisa com se sent una persona amb aquesta malaltia, per aquesta raó hem fet una petita representació a classe d'una noia que perd la memòria. Seguidament hem explicat quines parts del cervell afecta la malaltia i les fases que té aquesta. 
Des del meu punt de vista és una bona presentació perquè cada vegada hi ha més gent amb aquesta malaltia i cada vegada ens afecta de més a prop. També és interessant exposar aquest tema davant de la classe perquè molta gent no sap exactament què és la malaltia, saben que es perd la memòria però no perquè ni com. Per tant, penso que és una presentació molt interessant i que ha sortit molt bé tot i els nervis que hem passat exposant però tal i com diu el llibre Com parlar bé en públic la primera fase per parlar bé és superar els nervis.  
A continuació us deixo l'enllaç del prezi que vam utilitzar per exposar el treball Tenir o no tenir memòria. També us deixo el blog de la meva companya de treball Anna Julià.


Un altre aspecte que hem treballat després de llegir el llibre Com parlar bé en públic és la recitació d'un poema davant de tota la classe i seguidament l'autoavaluació d'aquesta.  

La recitació d'un poema no es qüestió de memoritzar quatre paraules amb ritme i balbucejar-les davant d'un públic de la forma més ràpida possible. Recitar un poema és entendre'l i memoritzar-lo però a la vegada fer-te'l teu ja que així cridaràs l'atenció del públic. 

Tot i així s'ha de tenir en conte molts aspectes com el to, la teatralització del poema en el que calgui, una bona vocalització delicada de les paraules, una bona postura i confiança de si mateix.

Jo he fet la recitació d'un poema de Josep Carner titulat La poma escollida:

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum,

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

En conclusió crec que la recitació del poema, junt amb alters lectures amb públic com les de seminari he pogut aplicar conceptes de la matèria com la bona comunicació junt amb elements importants del llibre Com parlar be en públic.  

La descripció

Què és la descripció? 

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, etc... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes. La descripció sovint predomina en un text però també apareix combinada amb altres tipus de seqüències. 

Hi ha dos tipus de descripcions: la descripció objectiva i la descripció subjectiva. La primera consisteix en adoptar una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb objectivitat aquest objecte. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics. La descripció subjectiva consisteix en reflexar l'opinió de l'autor a l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Per poder estructurar bé els textos s'acostuma a fer de la següent manera: perquè una descripció pugui ser més extensa i interessant existeixen diverses tècniques:

- S'estableix el tema

- Caracterització

- Relació amb el món exterior.

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats. 

- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu. 

- Paraules que descriuen impressions sensorials. 

- Terminologia. 

- Definicions. 

- Enumeracions

- Recursos expressius com les comparacions o les metonímies.

Ampliació 

No només hi ha descripcions escrites en forma de text, també n'hi ha de molts altres tipus com per exemple: 

Cançons:

El gripau blau, Ara va de bó.

Lila, Whiskyn's. 

Nit de Sant Joan, Sisa. 

També hi ha descripcions en forma d'imatge, a classe vam realitzar un projecte anomenat Qui ets, tu? que consistia a realitzar una fotografia que definís a una persona. La foto que veureu a continuació representa a una noia de la meva classe que és molt tranquila i molt pura, per això he triat la foto de les muntanyes. 

Reflexió

Per fer-ho, l'Imma ens ha ensenyat exemples en forma de cançó com el "El Gripau Blau" de Txesco Boix, de conte i també alguns poemes visuals de Joan Brossa, que entre tots els hem intentat desxifrar. Ha estat bastant divertit i interessant.

Les pautes de la descripció ens han servit per fer l'activitat Qui ets, tu? que he presentat abans, per guiar-nos i ajudar-nos alhora de fer-la. També les hem de tenir en compte per fer una bona descripció de les coses que ens rodejan com les persones, objectes, animals, etc.

Podem veure que hi han diferents tipus i que utilitzant-los ens poden quedar descripcions correctes i molt divertides.

Scratch

DESCRIPCIÓ

Què és?

L'Scratch es un llenguatge de programació visual molt utilitzat sobretot a les escoles i molt divertit creat especialment pels nens petits més o menys a partir de 7 anys. Amb aquesta aplicació es poden crear jocs, animacions, música, etc... És una eina que pot ser utilitzada tant a l'escola com a casa i es pot descarregar gratuïtament en tres versions per a Windows, Mac OSX i Linux. Trobem el programa traduït al català i al castellà entre altres moltes llengues. 

El personatge principal és el gat Scratch, però podem fer servir altres personatges existents o crear-ne de nous. 

Imagina, Programa i Comparteix

Imagina, Programa i Comparteix és el lema de l'Scratch. Les tres paraules ens descriuen clarament perquè serveix aquesta eina i que ens ajuda a desenvolupar. En primer lloc, hem d'imaginar el projecte que volem crear, la manera de crear-lo i el que contindrà. Seguidament començarem a programar i a crear el nostre projecte, més endavant explicaré com es crea. Una vegada el projecte creat ja el podem compartir i començar a jugar. Un cop acabats tots els projectes els podem penjar a la web oficial d'Scratch per poder compartir-lo amb tots els visitants de la pàgina. Amb aquest programa, els alumnes poden crear històries interactives, animacions, música, dibuixos i jocs.    

Com s'utilitza? 

Aquesta eina és molt senzilla d'utilitzar, bàsicament consisteix en apilar blocs com si es tractés d'un joc de construccions. L'alumne ha de connectar les línies de codi una sobre l'altra, per evitar errors, els blocs vénen predeterminats. Els blocs estan classificats per colors: Els blocs de color taronja són els blocs de control, els de color blau són els blocs de moviment, els de color rosa són els de so, els de color lila són els d'aspecte, els de color verd són els de llapis (surt el recorregut del gat dibuixat), els de color taronja són els de dades, els de color marró són els esdeveniments i els de color verd són els operadors. Cada bloc té una funció i una forma i per tant l'usuari no pot equivocar-se al posar dos blocs ja que si s'equivoca l'oridinador no deixarà que l'usuari pugui realitzar la operació. 

La captura de pantalla que tenim a continuació ens mostra com podem crear un petit projecte amb l'scratch. Consisteix en un laberint i el gat ha d'arribar al final. La captura està feta del projecte que vam crear a classe la meva companya Clara Quintana i jo. Més tard podreu veure el projecte sencer i podreu jugar-hi. 

Projecte Clara Quintana - Mireia Mandicó GITIC

REFLEXIÓ

L'Scratch s'utilitza a tot el món en entorns molt variats com escoles, museus, centres comunitaris i llars entre altres. Aquesta eina va destinada a nens i nenes entre 8 i 16 anys tot i que el poden utilitzar persones de totes les edat. Un exemple, nosaltres, estem a la universitat i un dia hi vam jugar i vam aprendre a fer-lo funcionar. També vam veure la part divertida que poden veure la part divertida que podrien veure els infants per tenir ganes de crear jocs amb l'ordinador. 

AMPLIACIÓ

El projecte Scratch fet amb la meva companya Clara Quintana. És un laberint on hauràs d'arribar al final sense tocar cap paret negra, en cas que toquis la paret automàticament comensaràs de nou. Tens tres oportunitats per aconseguir-ho. 

Aqui teniu el projecte:

   

A continuació us deixo un projecte de l'escola de Salinas. Podem veure les diferents etapes de programació d'un projecte. Veiem una presentació del sistema solar. Els professors volien treballar aquest tema i van decidir utilitzar aquesta eina. Vegeu el blog del projecte: http://www.ceibal.edu.uy/UserFiles/P0001/ODEA/ORIGINAL/100910_scratch2.elp/index.html  
Us deixo també un article on parla de la tornada a l'escola amb l'scratch: http://xavierrosell.blogspot.com.es/2013/04/tornem-lescola-amb-lscratch.html