Marcadors

DEFINICIÓ

Els marcadors són les localitzacions emmagatzemades d'una pàgina web de forma que l'usuari les pot tornar a visitar més endavant. Actualment existeixen moltes eines externes amb el propòsit principal de gestionar aquests marcadors, com per exemple, el Pearltrees.

També podem trobar altres marcadors socials com el Mister wong, és una eina que també serveix per compartir pagines webs interessants amb altres usuaris i guardar-les.

AMPLIACIÓ

A continuació tenim diferents videos que ens expliquen com s'utilitzen els diferents marcadors. Primerament trobem el marcador Mister wong (Clic aquí) i seguidament tenim explicat el marcador que hem comentat anteriorment Pearltrees (Clic aquí).
Un treball que vam realitzar a classe conjuntament amb l'assignatura de COED era el bon comunicador, consistia en escollir un personatge famós i demostrar que era un bon comunicador. El meu grup format per l'Alba Perramon, la Marta Moll, l'Anna Julià, la Clara Quintana i jo mateixa vam escollir el Carles Capdevila. Per realitzar la presentació vam utilitzar el Pearltrees, aquí us deixo la nostra presentació. Carles Capdevila - Bon Comunicador.

  

REFLEXIÓ

Els dos programes explicats anteriorment són molt similars i molt útils ja que pots compartir amb altres usuaris pagines webs interessants i guardar-les per poder consultar-les en el moment que l'usuari vulgui. A l'assignatura de GITIC utilitzem i consultem moltes pàgines webs, per això, per a mi es molt important tindre un lloc on emmagatzemar-les per en un futur poder recuperar-les si les necessitem.

Com parlar bé en públic

DESCRIPCIÓ

Joana Rubio i Francesc Puigpelat escriuen Com parlar bé en públic.Aquest llibre ens dóna uns breus i clars consells sobre quines tècniques, gestos i mètodes podem utilitzar per parlar bé en públic. Veurem doncs una breu síntesi dels que poden ser útils tot i que hi hagi alguns que semblin molt senzills. Per un discurs és fonamental conèixer bé el públic i les tècniques per fer-ne un discurs d’interès i on hi hagi un mínim d'aprenentatge o  de convenciment. És un llibre molt adient per tothom que s’hagi d’enfrontar contra un públic crític com la societat actual, però pels mestres o futurs mestres considero que és un llibre imprescindible i molt interessant. A classe s'ha arribat a la conclusió de quins podien ser els consells bàsics per fer un bon discurs:

1. Estructurar bé el guió.
2. fer un discurs dinàmic.
3. Conèixer el públic i analitzar les reaccions.
4. Fer pauses, i parlar amb simplicitat.
5. Conèixer quins són els veritables moments on el públic està més atent i aprofitar-los.
6. Ser conscient que la presentació multimèdia és només un suport.
7. Tenir unes notes en relació el que direm.
8. Dominar la Mirada com a símbol de interès i convenciment del que dius envers el públic.
9. Dominar la llengua en que fem el discurs.

En conclusió, saber parlar bé en públic és una eina essencial per tota persona que es dediqui a la comunicació. Expressar idees d'una forma atractiva ajuda a guanyar-te el públic i fer que la conferència sigui tot un èxit. 

REFLEXIÓ

Aquest llibre és molt útil alhora de parlar bé en públic i ho hem pogut demostrar quan a classe vam haver de recitar un poema que trobareu a continuació. Per preparar el poema vaig fixar-me amb els aspectes més importants i els que més èmfasi posa el llibre com per exemple començar amb un somriure i superar els nervis. 

També vaig utilitzar els consells d'aquest llibre per el treball d'identitat i territori que seguidament explicaré. 

Per tant, és un llibre molt útil i que dona molts bons consells per aprendre i millorar la tècnica de parlar en públic. 

AMPLIACIÓ

Amb l'ajuda d'aquest llibre hem realitzat el treball d'identitat i territori. El tema triat és la memòria, més concretament l'Alzheimer. Per explicar-ho ens hem centrat amb la història i la trajectòria de Pasqual Maragall. Amb aquest treball pretenem representar de manera clara i precisa com se sent una persona amb aquesta malaltia, per aquesta raó hem fet una petita representació a classe d'una noia que perd la memòria. Seguidament hem explicat quines parts del cervell afecta la malaltia i les fases que té aquesta. 
Des del meu punt de vista és una bona presentació perquè cada vegada hi ha més gent amb aquesta malaltia i cada vegada ens afecta de més a prop. També és interessant exposar aquest tema davant de la classe perquè molta gent no sap exactament què és la malaltia, saben que es perd la memòria però no perquè ni com. Per tant, penso que és una presentació molt interessant i que ha sortit molt bé tot i els nervis que hem passat exposant però tal i com diu el llibre Com parlar bé en públic la primera fase per parlar bé és superar els nervis.  
A continuació us deixo l'enllaç del prezi que vam utilitzar per exposar el treball Tenir o no tenir memòria. També us deixo el blog de la meva companya de treball Anna Julià.


Un altre aspecte que hem treballat després de llegir el llibre Com parlar bé en públic és la recitació d'un poema davant de tota la classe i seguidament l'autoavaluació d'aquesta.  

La recitació d'un poema no es qüestió de memoritzar quatre paraules amb ritme i balbucejar-les davant d'un públic de la forma més ràpida possible. Recitar un poema és entendre'l i memoritzar-lo però a la vegada fer-te'l teu ja que així cridaràs l'atenció del públic. 

Tot i així s'ha de tenir en conte molts aspectes com el to, la teatralització del poema en el que calgui, una bona vocalització delicada de les paraules, una bona postura i confiança de si mateix.

Jo he fet la recitació d'un poema de Josep Carner titulat La poma escollida:

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum,

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

En conclusió crec que la recitació del poema, junt amb alters lectures amb públic com les de seminari he pogut aplicar conceptes de la matèria com la bona comunicació junt amb elements importants del llibre Com parlar be en públic.  

La descripció

Què és la descripció? 

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, etc... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes. La descripció sovint predomina en un text però també apareix combinada amb altres tipus de seqüències. 

Hi ha dos tipus de descripcions: la descripció objectiva i la descripció subjectiva. La primera consisteix en adoptar una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb objectivitat aquest objecte. És una descripció característica dels textos acadèmics i científics. La descripció subjectiva consisteix en reflexar l'opinió de l'autor a l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Per poder estructurar bé els textos s'acostuma a fer de la següent manera: perquè una descripció pugui ser més extensa i interessant existeixen diverses tècniques:

- S'estableix el tema

- Caracterització

- Relació amb el món exterior.

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats. 

- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu. 

- Paraules que descriuen impressions sensorials. 

- Terminologia. 

- Definicions. 

- Enumeracions

- Recursos expressius com les comparacions o les metonímies.

Ampliació 

No només hi ha descripcions escrites en forma de text, també n'hi ha de molts altres tipus com per exemple: 

Cançons:

El gripau blau, Ara va de bó.

Lila, Whiskyn's. 

Nit de Sant Joan, Sisa. 

També hi ha descripcions en forma d'imatge, a classe vam realitzar un projecte anomenat Qui ets, tu? que consistia a realitzar una fotografia que definís a una persona. La foto que veureu a continuació representa a una noia de la meva classe que és molt tranquila i molt pura, per això he triat la foto de les muntanyes. 

Reflexió

Per fer-ho, l'Imma ens ha ensenyat exemples en forma de cançó com el "El Gripau Blau" de Txesco Boix, de conte i també alguns poemes visuals de Joan Brossa, que entre tots els hem intentat desxifrar. Ha estat bastant divertit i interessant.

Les pautes de la descripció ens han servit per fer l'activitat Qui ets, tu? que he presentat abans, per guiar-nos i ajudar-nos alhora de fer-la. També les hem de tenir en compte per fer una bona descripció de les coses que ens rodejan com les persones, objectes, animals, etc.

Podem veure que hi han diferents tipus i que utilitzant-los ens poden quedar descripcions correctes i molt divertides.

Scratch

DESCRIPCIÓ

Què és?

L'Scratch es un llenguatge de programació visual molt utilitzat sobretot a les escoles i molt divertit creat especialment pels nens petits més o menys a partir de 7 anys. Amb aquesta aplicació es poden crear jocs, animacions, música, etc... És una eina que pot ser utilitzada tant a l'escola com a casa i es pot descarregar gratuïtament en tres versions per a Windows, Mac OSX i Linux. Trobem el programa traduït al català i al castellà entre altres moltes llengues. 

El personatge principal és el gat Scratch, però podem fer servir altres personatges existents o crear-ne de nous. 

Imagina, Programa i Comparteix

Imagina, Programa i Comparteix és el lema de l'Scratch. Les tres paraules ens descriuen clarament perquè serveix aquesta eina i que ens ajuda a desenvolupar. En primer lloc, hem d'imaginar el projecte que volem crear, la manera de crear-lo i el que contindrà. Seguidament començarem a programar i a crear el nostre projecte, més endavant explicaré com es crea. Una vegada el projecte creat ja el podem compartir i començar a jugar. Un cop acabats tots els projectes els podem penjar a la web oficial d'Scratch per poder compartir-lo amb tots els visitants de la pàgina. Amb aquest programa, els alumnes poden crear històries interactives, animacions, música, dibuixos i jocs.    

Com s'utilitza? 

Aquesta eina és molt senzilla d'utilitzar, bàsicament consisteix en apilar blocs com si es tractés d'un joc de construccions. L'alumne ha de connectar les línies de codi una sobre l'altra, per evitar errors, els blocs vénen predeterminats. Els blocs estan classificats per colors: Els blocs de color taronja són els blocs de control, els de color blau són els blocs de moviment, els de color rosa són els de so, els de color lila són els d'aspecte, els de color verd són els de llapis (surt el recorregut del gat dibuixat), els de color taronja són els de dades, els de color marró són els esdeveniments i els de color verd són els operadors. Cada bloc té una funció i una forma i per tant l'usuari no pot equivocar-se al posar dos blocs ja que si s'equivoca l'oridinador no deixarà que l'usuari pugui realitzar la operació. 

La captura de pantalla que tenim a continuació ens mostra com podem crear un petit projecte amb l'scratch. Consisteix en un laberint i el gat ha d'arribar al final. La captura està feta del projecte que vam crear a classe la meva companya Clara Quintana i jo. Més tard podreu veure el projecte sencer i podreu jugar-hi. 

Projecte Clara Quintana - Mireia Mandicó GITIC

REFLEXIÓ

L'Scratch s'utilitza a tot el món en entorns molt variats com escoles, museus, centres comunitaris i llars entre altres. Aquesta eina va destinada a nens i nenes entre 8 i 16 anys tot i que el poden utilitzar persones de totes les edat. Un exemple, nosaltres, estem a la universitat i un dia hi vam jugar i vam aprendre a fer-lo funcionar. També vam veure la part divertida que poden veure la part divertida que podrien veure els infants per tenir ganes de crear jocs amb l'ordinador. 

AMPLIACIÓ

El projecte Scratch fet amb la meva companya Clara Quintana. És un laberint on hauràs d'arribar al final sense tocar cap paret negra, en cas que toquis la paret automàticament comensaràs de nou. Tens tres oportunitats per aconseguir-ho. 

Aqui teniu el projecte:

   

A continuació us deixo un projecte de l'escola de Salinas. Podem veure les diferents etapes de programació d'un projecte. Veiem una presentació del sistema solar. Els professors volien treballar aquest tema i van decidir utilitzar aquesta eina. Vegeu el blog del projecte: http://www.ceibal.edu.uy/UserFiles/P0001/ODEA/ORIGINAL/100910_scratch2.elp/index.html  
Us deixo també un article on parla de la tornada a l'escola amb l'scratch: http://xavierrosell.blogspot.com.es/2013/04/tornem-lescola-amb-lscratch.html 

Google Drive

A la sessió de GITIC d'avui hem vist com funciona el Google Drive. Per poder utilitzar aquesta eina hem de disposar d'un compte de Google. Un cop creat el compte ja pot començar a utilitzar-lo. 

Hi ha dues maneres per utilitzar el Google drive, la que utilitzarem nosaltres és a través de la pàgina web de Google, l'altra, descargant l'aplicació a l'ordinador o al mòbil sempre i quant disposem de connexió a Internet. L’opció que utilitzarem és la pàgina web de Google que es compatible amb navegadors com Chrome, Firefox, Internet Explorer i Safari. Un cop creat el compte ja podem començar a crear documents i carpetes a dins. La carpeta Google Drive pot acollir altres subcarpetes al mateix temps i et permet crear tantes carpetes com vulguis (sempre i quant no sobrepassis el límit de capacitat establert). 

Primer de tot hem après a crear un document. Per crear-lo simplement cal pitjar sobre el botó crea (veure captura de pantalla). Un cop creat el document ja podem començar a escriure a dins. Aquest document funciona exactament igual que el Word. Hi ha una diferència important entre les dues eines; el document de Google Drive el pots compartir amb altres usuaris. Una gran diferència ja que amb tots els usuaris que ho comparteixis poden veure-ho i modificar-ho. Per compartir el document és tan simple com entrar al document i pitjar sobre compartir. Un exemple a la imatge següent. 

        

També podem crear una presentació, document similar al power point. Per crear-la anem a crear igual que abans i seguidament ens demanarà d'escollir un tema (imatge esquerra), un cop escollit el document ja estarà creat i ja podem començar a treballar a la nostra presentació.
Aquest document funciona igual que el power point de l'office, per tant, si hem treballat sempre amb el power point no tindrem cap problema per utilitzar aquesta eina. 

El full de càlcul és una eina que també podem crear al drive, és un document molt similar a l'Excel de l'office. Per crear-lo simplement hem de fer els mateixos passos que hem fet abans, és a dir, anem a crear i triem Full de càlcul. Un cop creat posem un títol i ja podem començar a treballar. Aquest document s'utilitza per fer taules i per calcular, com ens indica el seu títol. Aquest full de càlcul realitza exercicis aritmètics i càlculs. Està compost de files i columnes i podem posar-hi també fòrmules que poden arribar a ser molt complexes. Per últim també podem crear gràfics i estadístiques. 

Una altre document que podem crear amb el google Drive és el formulari. És una eina molt útil per fer enquestes perquè totes les respostes es guarden automàticament en un full de càlcul. És una mica més complex crear un formulari que crear els altres documents que hem creat abans però amb una mica de pràctica pots arribar a fer formularis molt complicats. Primer de tot hem d'escollir un tema i un títol, seguidament ja podem començar a crear les preguntes. Un cop creades les preguntes podem escollir quin tipus de resposta volem. Hi ha molts tipus de resposta segons la pregunta, podem escollir entre text, text del paràgraf, selecció múltiple, quadres de verificació, escolliu una llista, escala, quadrícula, data i hora. Cada tipus de resposta varia segons la pregunta i hem d'escollir la que millor s'adeqüi a la pregunta. Seguidament, podem escollir si la pregunta és necessària o no (si marquem aquesta opció no podrem enviar el formulari sense haver contestat la pregunta). Per últim només cal clicar a FET i enviar el formulari. A contincuació tenim un exemple de formulari sobre l'aprenentatge i el món virtual titulat Pantalles i aprenentatge. Podeu contestar-lo i ho rebré com he explicat abans al meu drive en un full de càlcul. 

Per últim, també podem crear un Dibuix, un document semblant al paint que permet fer dibuixos i esquemes. És molt útil ja que els esquemes són una eina fonamental pels estudiants. És un document molt fàcil d'utilitzar perquè és molt similar al paint. Podem crear molts objectes com línies, seràn útils per esquemes; formes, podem crear quadrats, cercles i altres formes i el quadre de text que serveix com diu el seu nom per inserir un text. Per últim també podem inserir imatges. A continuació tenim un exemple de mapa conceptual que vam fer a classe sobre les xarxes socials on tenim un exemple de tots els objectes que podem posar i que hem explicat anteriorment. 

Per finalitzar aquesta entrada hem de recordar que podem compartir cada un d'aquests documents amb altra gent i també afegir comentaris a la vora per tal de comunicar-nos amb els demès companys que estàn conectats.  

Blogosfera educativa

DESCRIPCIÓ

Si busquem al diccionari la definició de blogosfera trobem la seguent: "La paraula blogosfera significa tots els blogs, és una expressió que s'utilitza per descriure el món dels blogs com una comunitat o red social".

Per tant, una blogosfera es un conjunt de blogs, un espai on hi ha tots els blogs d'un mateix contingut. Per exemple, en el nostre cas, la blogosfera és el conjunt de tots els nostres blogs, es a dir, de tots els blogs de la nostra classe. 

REFLEXIÓ

La blogosfera té un avantatge molt important i és que es pot dividir en diferents comunitats. Un principal exemple mostrat a classe és una blogosfera creada per alguns mestres, estem parlant d'una blogosfera educativa. En podem trobar d'altres més habituals com les blogosferes esportives, conjunt de blogs on es parla d'esports. 

Una altra característica és que tots els blogs són col·laboratius, és a dir, permeten als visitants afegir comentaris amb les seves opinions sobre el blog. 

Per últim una característica molt important són les etiquetes, podem classificar cada entrada amb etiquetes i així anar directe al tema que volem. Un exemple, al meu blog, hi ha dos etiquetes majors que són GITIC i COED i que a l'hora d'entrar al blog cliques a l'etiqueta i et porta directament a totes les entrades que portin dita etiqueta. 

AMPLIACIÓ

Per finalitzar us deixo amb un blog que m'agrada molt i que és molt interessant, Bitàcola de MestraTic, trobo que és un blog força correcte i molt ben creat tot i que l'última entrada sigui del 2011, per tant, l'únic inconvenient que hi trobo és que no és recent.

Us deixo també amb els blogs d'alguns companys. El conjunt de tots els nostres blogs és una blogosfera, tal com he explicat abans. 

Marta Moll

Alba Perramon

Anna Julià

Clàudia Miramunt

Clara Quintana 

  

Benvinguts al meu blog!

Aquest és el meu blog. Sóc la Mireia Mandicó, estudiant de grau d'educació primària a Blanquerna, Universitat Ramon Llull.

En aquest blog trobareu tots els continguts que anem treballant al llarg del curs a les assignatures de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) i a GITIC (Gestió de la Informació i TIC). 

Espero que us agradi el meu blog i merci per la visita. 
Estic oberta a qualsevol tipus de suggerència.  

Mireia Mandicó!